Ahir vaig ensenyar el meu conte a classe. La veritat és que ja ho sabia. Quan acabo de fer una il·lustració que m'agrada, la miro i la "admiro", la penjo pels puestus per tornar-la a mirar, la ensenyo i la ensenyo... i quan no em surt gairebé... faig el mateix .. però .. amb menys entusiasme.
...com m'agraden els ullets del cigronet! felicitats, pel que llegeixo no entenc si al final estàs molt o poc contenta...la meva opinió: pots estar-lo que aquest conte es muy xulíssimo
ResponEliminaricardito xarxero
Pos que punché ricardito, como lo oyes, tantos esfuersos.... també he de dir que l'he acabat i que li trobo les seves coses bones però... que tiene mucho de toooo: masses estampadets de photoshop, colors forts i textures potents, traç gruixut (i innecessari en alguns llocs), i a sobre un poquito de collage amb lletres ben grans!! En fin, mañana mismo me voy a ver la obra cumbre del arte sumerio "El champú de osiris" a ver si me inspiro... però no me dedicaré al punto de cruz!!! ja t'ho dic ara!
ResponEliminaDe tot el conte falta que pengis el millor, el de quan el bou es menja en Patufet. Ets la millor!
ResponElimina